3.1. LA FRAGMENTACIÓ DEL CONCEPTE INTEGRADOR OTLETIÀ

A Otlet es deu la investigació i primera conceptualització de la disciplina de la documentació,  les seves aportacions es poden resumir com:

  • Insitucionalització de les activitats de la informació científica, que tenen els seus antecedents més rellevants en les tasques bibliogràrifques iniciades en el Renaixement i en el començament de les publicacions periòdiques de caràcter científic en la segona meitat del segle XVII.
  • L’Institut Internacional de Bibliografia afronta la resolució del problema de la informació de les fonts d’investigació científica, possiblement arrel del seu creixement espectacular,  elaborant el Repertori Bibliogràfic Universal, amb una perspectiva íntegra i universal. Establint una cooperació bibliogràfica universal en tots els ordres.
  • La filosofia del moviment de Bruseles otorga la categoria de document un abast universal, des d’una perspectiva de les necessitats de les fonts d’informació per part de l’usuari -científic- anteriorment centrada en la biblioteconomia, creant la figura del documentalista, l’expert -en la matèria- que actúa com a pont entre el productor i el consumidor d’informació.
  • Otlet i La Fontaine utilitzen i perfeccionen la classificació de Dewey.

Malgrat el caràcter integrador i universal del concepte documentació en el seu Tractat -informació emmegatzemada en els dipòsits documentals- Otlet refusa qualsevol tipus de polèmica conceptual sobre la seva definició, preservant la concepció de la FID. Aquest fet dona lloc a múltiples interpretacions del concepte, i a un conflicte que enguany perdura.

Les múltiples definicions de documentació es succeixen en el decurs dels anys, podent-se agrupar en dos grans corrents enfrontades: les que parteixen de la biblioteconomia -globals o de superposició1, paral·leles o de iuxtaposició i subordinades o d’infraposició, i les que no.

Loosjes, tracta de conciliar la posició d’infraposició sostinguda per Kunze (1954) que considera la documentació com una simple  extensió funcional de la biblioteconomia, anant més enllà del paral·lelisme establert per Pietsch (1954) i posteriorment ampliat per Fill (1954) on la biblioteconomia administra i la documentació explota2 els documents. La hipòtesi de treball de Loosjes parteix dels propis orígens de la paraula documentació i el seu caràcter bifocal: una de passiva, referent al treball de l’investigador i l’altra d’activa, la del bibliotecari3.

En conclusió, l’anàlisi de la documentació com a disciplina enguany s’ha d’abordar des de les tres perspectives:

  • biblioteconòmica
  • documental
  • informativa

NOTES

  1. Les definicions de superposició inclouen la Biblioteconomia com a part de la Documentació -seguint el criteri d’Otlet- citant a autors com Frank(1949), Briet (1959) i Shera -com a organització bibliogràfica- (1951).
  2. Fill a més, afirma que les humanitats són un camp específic de la Biblioteconomia, mentre que les ciències aplicades i tecnologia són del domini de la Documentació.
  3. Loosjes assenyala que el límit de les dues esferes d’influència és “Mentre que el treball sobre una colecció disponible de material es refereixi a una colecció, és indiferentment, a un nou procés, treball de biblioteca; si pel contrari, es refereix a un tema específic (és a dir, no la totalitat d’una col·lecció), és documentació. Documentació és, per tant, el veí del treball d’investigació, al que, en efecte, no preocupa a quin stock pertany el material” (1973:4)
Advertisements